Llengua, cultura i societat - Aula 1

Públic

22/10/2024
Sergi Quero Invernon

“Declaro que aquest text és el resultat del meu propi treball i que no he utilitzat eines d’intel·ligència artificial”.

PAC 2 – Llengua, cultura i societat – La diversitat lingüística

Esquema – La diversitat lingüística en el món

     Nombre incert de llengües

• • Dialecte vs. Llengua
  • Llengües literàries
  • Nombre no actualitzat

     Distribució desigual dels parlants i llengües per Estat

• • Quantitat
  • Distribució

     Pèrdua riquesa lingüística del món

• • Superposició
  • Obligatorietat de la llengua estàndard
  • Estat nació

     Ús d’una llengua franca

• • Elecció segons llengua natural o artificial

  • Millora comunicació intercultural

  • Ús per dominació o voluntària

Paraules clau rellevants del tema

Llengües, diversitat, imposició, homogeneïtzació, protecció.

Resum

Nombre incert de llengües. La percepció de la quantitat de llengües en el món és variable, ja que es reconeixen com a llengües o dialectes, segons si han gaudit de producció literària en el passat, del prestigi dins la societat, o pel registre desigual de les varietats per part dels lingüistes. Distribució desigual dels parlants. La distribució lingüística pot ser molt dispar entre Estats, degut al nombre de parlants i la seva distribució al món, i depèn també del grau d’influència de les cultures estrangeres en relació amb les locals. Pèrdua de riquesa lingüística del món. A causa de l’adopció d’una llengua per homogeneïtzar la identitat d’un estat nació, l’obligatorietat d’un determinat estàndard que elimina la varietat d’un continu dialectal, i la superposició de llengües externes com a resultat de colonitzacions demogràfiques, culturals o econòmiques, el món és cada cop més homogeni lingüísticament. Ús d’una llengua franca. L’elecció d’una llengua pont, normalment natural com és l’anglès, ha permès una minimització de les barreres lingüístiques. L’adopció d’una llengua comuna internacionalment ha pogut ser fruit d’una exigència política o d’una elecció voluntària amb l’objectiu de millorar laboralment o socialment. En conclusió, la comunicació intercultural ha millorat, però això ha sigut en detriment de la diversitat lingüística.

Bibliografia

Tuson, J. [Jesús]. (1994). La diversitat lingüística. A J. [Jesús] Tuson, Les Llengües, El llenguatge (p. 33-36). Empúries.